La-Sibil·la

24 DE DESEMBRE 23:30h, Catedral de Barcelona

Gratuït

Cor de Cambra Francesc Valls
Eulàlia Fantova, Sibil·la
Pere Lluís Biosca, Director

El Cant de la Sibil·la

Liber Generationis, Joan Pau Pujol (1570-1626)

Cant de la Sibil·la, versió del s.XVI recollida a la Catedral de Barcelona

El Jorn del Judici, respostes de B. Càrceres, Alonso i Johan Duijck (1954)*

*Estrena

A la Catedral de Barcelona hi va haver una gran tradició de fer el Cant de la Sibil·la la Nit de Nadal i es va representar, almenys en una segona època documentada, del 1481 fins l’any 1575. La Seu barcelonina conserva un dels fons documentals més importants sobre el Cant de la Sibil·la, un cant que hi tenia característiques pròpies que el distingien del d’altres indrets.

El cantava un fadrí (un escolanet) vestit amb una dalmàtica (vestidura per als oficis solemnes i que el bisbe duu sota la casulla) i uns guants blancs i portava dues cabelleres, una al cap i l’altra que li feia de cua. Cantava des de la trona gòtica del cor o des d’una de mòbil a la part de davant del cor i la Capella de Música responia. Com a paga i com a record de la seva actuació, el nen que feia de Sibil·la s’enduia a casa els guants que havia fet servir.

L’última referència a la Sibil·la a la Catedral de Barcelona és del desembre del 1575. En aquell mes es va fer una reunió capitular per parlar del nou breviari que havia arribat del Concili de Trento i que n’excloïa el text.

La nostra representació pretén recuperar l’ambient de la dramatització del Renaixement, gràcies a la important documentació conservada i a la circumstància destacable i excepcional de que els espais on es representava encara avui dia són els mateixos. La trona major, el cor, res no ha canviat des que es va deixar de fer la Sibil·la ara fa més de 400 anys. Volíem que fos com el “Decíamos ayer” de Fray Luís i posar en escena una aproximació acurada i propera del que es feia aleshores, utilitzant el vestuari i l’utillatge de l’època en els espais originals.